11/06/2011 4:37 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 11/06/2011 4:44
]
LA CASA SOTA LA SORRA i EN JOAN SENSE POR
 |
Nominacions:
MILLOR MUSICAL
MILLOR COREOGRAFIA
Joan Maria Segura
MILLOR ESCENOGRAFIA
Efímer/ EGOS teatre
MIILOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Sònia Montañá / EGOS teatre
|
|
|
|
Nominacions:
MILLOR MUSICAL INFANTIL
EGOS petits / Centre de Titelles de Lleida | |
|
11/12/2010 2:15 publicada per EGOS Teatre
Dissabte 11 de dsembre, farem un concert a NunArt a les 21h Hi esteu tots convidats!
La companyia Egos Teatre es va crear ara ja fa quatre anys, un grup de gent amb uns mateixos somnis, amb uns mateixos gustos, van decidir embrancar-se dins d’aquest gran, però difícil món que és tirar endavant un projecte artístic. Aquest “Concert” que hem preparat especialment pels nostres amics de nunArt és un recull de temes que han format part de la nostra història, ja sigui perquè formen part dels nostres espectacles, ja sigui perquè han significat alguna cosa per a nosaltres, perquè ens han unit, perquè ens han fet riure i plorar, perquè ens han inspirat per crear… Temes de Francesc Mora, de Sondheim, de Sullivan, de Leonard Berstein, de Rodgers… Esperem que us agradi el nostre pupurri! |
01/10/2010 12:40 publicada per Albert Mora
"La casa sota la sorra" rep 5 Nominacions als XVI Premis Butaca 2010
Millor Musical -- La casa sota la sorra
Millor Actor de Musical -- Albert Mora
Millor Actriu de Musical -- Maria Santallusia
Millor Actriu de Musical -- Lali Camps
Millor Composició Original -- Francesc Mora
Vota !!!
 |
25/08/2010 5:17 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 25/08/2010 11:11
]
Estem molt contents perquè per fi ja tenim el CD de "La casa sota la sorra". A partir d'ara els portarem de "bolos" per si algú en vol comprar. I si hi ha prou quòrum, potser fem una botiga virtual i tot!! Aquí teniu portada i contraportada i un llistat amb els temes
1- El Caire 2- Ja s’ho trobarà! 3- Peter Whitel 4- Rau-rau 5- Clar i català 6- El viatge 7- Jo sóc el Senyor Ti 8- A la diana 9- El contracte 10- El fusell 11- La casa sota la sorra
També hem fet camistes de "La casa sota la sorra"!!
|
25/05/2010 13:24 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 25/05/2010 15:57
]
LA VANGUARDIA _ Marius Serra
EL Punt_ Jordi Bordes
Time out: Andreu Sotorra
El 9Nou_ Carme Brugarola (Vic)
Guía del ocio_ Antonio J. Navarro
|
21/05/2010 1:13 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 25/05/2010 13:13
]
Pels que no vareu tenir l'oportunitat de veure'ns al TNC, aquí teniu les properes funcions de "La casa sota la sorra":
FIRA DE TÀRREGA. 8, 9 i 10 de setembre. Teatre Ateneu (5 representacions)
ARTESA DE LLEIDA. 12 de setembre (diumenge 19h)
GIRONA (TEMPORADA ALTA). 1 de novembre (dilluns 16h)
BARBERÀ DEL VALLÈS. 6 de novembre.
Teatre Municipal Cooperativa (dissabte 21'30h)
SABADELL. 7 de novembre.
Sala Miguel Hernández (diumenge 18h)
SANT FELIU DEL LLOBREGAT. 12 de novembre.
Teatre del Centre Parroquial (divendres 21h)
BANYOLES. 19 de novembre.
Teatre Municipal (divendres 22h)
AGRAMUNT. 20 de novembre.
Teatre Casal Agramuntí (dissabte 22h)
CASTELLÀR DEL VALLÈS. 26 de novembre.
Auditori Miquel Pont (divendres 21'30)

També podeu anar consultant el calendari de la sorra aquí
I el general de la cia. aquí |
02/03/2010 3:14 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 25/05/2010 13:18
]
LA VANGUARDIA EL RUNRÚN ¿Odio los musicales? Màrius Serra
- 02/03/2010 Al reírse de ellos mismos, los EGOS conquistaron mi corazón, y ya me pareció bien incluso que cantaran
En las matinales del TNC triunfa una versión musical de La
casa sota la sorra,la leidísima novela que Joaquim Carbó publicó en
1966, el mismo año en el que Sebastià Sorribes publicaba El zoo d´en
Pitus.Se trataba de un encargo tan oportuno como difícil, y la compañía
EGOS Teatre lo ha resuelto con valentía y acierto. Las exóticas
aventuras africanas de Pere Vidal, Henry Balua y el malvado señor Ti
que constituyen el argumento de la novela de Carbó acaban concentradas
en un plató. Tras este golpe de efecto, que les juro que continuará
siendo efectivo incluso tras habérselo (ejem) revelado, asistimos a
diversos incidentes que suceden durante el rodaje de la versión
cinematográfica de La casa sota la sorra.El tono de farsa se expande
más allá de la claqueta, hasta el punto de que los chicos de EGOS
Teatre introducen al detective Felip Marlot, un trasunto de Philip
Marlowe que protagoniza otras novelas de Carbó, para que investigue una
trama paralela que sucede en este presunto rodaje. Todo tiene un aire
de homenaje argumental a Cantando bajo la lluvia que crece con cada
nuevo conflicto entre el director del filme y su mujer, la primera
actriz. El tratamiento visual de la historia es sensacional, digno de
los tableros que el dibujante Karpa diseñaba para los Juegos Reunidos
Geyper, algunos de los cuales hoy le comportarían prisión sin fianza:
"Merienda de negros", "Matando pajaritos"... Y las letras de Rubèn
Montañá y Toni Sans, dos de los siete actores de la compañía,
transforman las canciones en buenos artefactos narrativos, con la
música vibrante de Francesc Mora, también en escena. Los EGOS se
completan con Albert Mora, Anna Alborch, Lali Camps y Maria
Santallusia, que conforman un bloque compacto en el que todos rayan a
gran altura, a lo Pep Guardiola. Es positivo destacar que, en un género
tan coqueto, dos de las tres actrices del elenco despertarían el
interés pictórico de Rubens. La casa sota la sorra es, por si no ha
quedado claro, un espectáculo muy recomendable que sin duda triunfará
entre jóvenes y adultos.Dicho todo lo cual recuerdo con amargura que
odio los musicales y me pregunto el porqué. He aguantado unos cuantos
en mi vida, siempre por amor, y los fragmentos cantados me han parecido
un peaje inasumible que me expulsa de la historia que me están
contando. Como un cantautor cuando se enrolla de mala manera
explicándote por qué escribió la canción que interpretará en cuanto
acabe de enrollarse. ¡Canta ya!, me entran ganas de gritarle. ¡No
cantes más!, gritaría desde la platea cada vez que un actor de musical
salta del diálogo a la canción. Por eso me sorprendió tan gratamente
que en un momento determinado de La casa sota la sorra el director del
rodaje sienta esa misma necesidad, agarre un arma de fuego e interrumpa
la canción de sus compañeros al grito de "Odio els musicals! Per què
collons cal dir-ho tot cantant?!". Ahí, con esa capacidad de reírse de
ellos mismos, los EGOS conquistaron mi corazón, desactivando mis
prevenciones antimusicales. Y ya me pareció bien incluso que cantaran.
Y disfruté como un enano en Las Vegas con Henry Balua bailando claqué,
la cara ennegrecida a base de betún, en plan negrito de Cola-Cao en un
club de Nueva Orleans. Por no mentar el acierto excelso de erigirlo en
el gran defensor del catalán normativo ante los barbarismos de Pere
Vidal, en un brillante guiño als paranys lingüístics del maestro Puyal
coreografiados por un negro de pega flanqueado por tres vedettes con
marabúes cuatribarrados. Odio algunos musicales. Otros no. ...
 Foto: David Ruano
|
01/03/2010 2:21 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 25/05/2010 13:19
]
Feliçment desacomplexats
Egos Teatre estrena avui a la Sala
Gran del TNC una versió musical de l'obra «La casa sota la sorra», de
Joaquim Carbó, amb la mateixa frescor de «Rudiggore» i «En Joan sense
por»
Un instant del musical, al TNC. Foto: DAVID RUANO.
Egos Teatre no s'encongeix en la monumentalitat de la Sala Gran del
TNC. Si han estat capaços de captivar amb la proximitat amb el seu Rudiggore o la nissaga maleïda (estrenat al Versus fa un parell d'anys) i de fer que el públic s'enamori d'una bruixa provocadora a En Joan sense por,
també han sabut trobar la mesura per no empetitir-se al TNC. Se l'han
fet seu amb una acció trepidant, canvis constants de personatges, girs
imprevisibles i humor un punt corrosiu. L'obra, que es podrà veure fins
al 21 de març i a la qual se li pot augurar una àmplia gira, diverteix
amb ofici. L'adaptació de La casa sota la sorra, que
milers d'escolars han llegit, arriba farcida amb altres personatges de
Joaquim Carbó. Egos no s'ha frenat en el seu desacomplexament: en una
obra per a públic preadolescent, Pere Vidal aprofita per tocar els pits
a la Betty. I és que Egos Teatre, partint de l'aventura de Pere Vidal
(abans que Harrison Ford fos l'arqueòleg Indiana Jones a la gran
pantalla), ha bastit la peça amb homenatges a sèries de sobretaula dels
membres de la companyia: la relació entre el director de cinema i la
seva dona, l'estrella de la pel·lícula, és, inconfusiblement, la
mateixa relació de mastegots i amor entre la granota Kermit i la truja
Peggy (The muppet show). L'aparició del detectiu, també de pega,
Felip Marlot, es trufa amb la sintonia de l'estimadíssima senyora
Fletcher. Són només un parell d'exemples agafats al vol. La
narració lineal (obligada per suportar la trama) la complementen amb
intel·ligents i divertits contrapunts. Exemples? Henry Baula, el negre
que ajuda el detectiu català, és un amable defensor de la llengua i
corregeix els barbarismes (matorral, lo que...) d'en
Vidal. La defensa nostrada per la llengua la balla Henry amb un solo de
claqué per treure's el barret i també amb unes hienes, actrius de
cabaret que duen uns ventalls plomalls quadribarrats. El despropòsit no
té mesura. Feliç troballa! |
25/02/2010 11:41 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 21/05/2010 6:55
]
El TNC echa el anzuelo a los jóvenes con ‘La casa sota la sorra’- • Egos Teatre aborda la versión musical del clásico de Joaquim Carbó
 - Un momento del musical para todos los públicos La casa sota la sorra. Foto: DAVID RUANO / TNC
GEMMA TRAMULLAS BARCELONA Si leer ocupa el séptimo puesto en la lista de actividades preferidas de los niños y adolescentes catalanes (solo por delante de dormir y ordenar la habitación), ir al teatro ni siquiera aparece en el inventario de sus hábitos. «La franja de los 10 a los 16 años es la más difícil de atraer al teatro –asegura Sergi Belbel, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC)–. Es una edad olvidada, pero si tenemos que inocular el gusanillo del teatro, esta edad es fundamental». Para esta misión, el TNC ha escogido una de las novelas más leídas por los jóvenes, La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, y ha invitado a una compañía de carrera fulgurante, Egos Teatre, a hacer su versión. El sorprendente resultado se estrena hoy en la Sala Gran y, por el ritmo de venta de entradas –de las aproximadamente 2.000 puestas a la venta hasta el 21 de marzo, apenas quedan un centenar—, será un éxito.
DINAMISMO Y DELIRIO / La música es precisamente la protagonista de esta adaptación trepidante y a ratos delirante, que bate todos los récords en número de gags por escena. Rubèn Montañá y Toni Sans, dos de los miembros de Egos Teatre, han manipulado el argumento de la novela hasta convertir las aventuras de Pere Vidal en Egipto y Sudán y su encuentro con la organización criminal que dirige el Senyor Ti en un enmarañado vodevil musical que mantiene la atención del público con pistas falsas. Detalles como la conversión del personaje africano de Henry Baula en una especie de comisario de la lengua catalana, la transformación de uno de los malvados agentes en una despampanante rubia o la inclusión de alguna escena de atracción homosexual actúan como ganchos para los adolescentes. «Tratamos a los jóvenes como a los mayores, con respeto», afirma el director Joan Maria Segura. La obra funciona muy bien entre los jóvenes, pero aún mejor entre los adultos, que aprecian este homenaje al universo de Joaquim Carbó al estilo de los musicales de Gene Kelly. «El secreto de nuestras obras es la compañía –revela Segura–. Todo lo hacemos entre todos». Seis actores-cantantes y un actor-pianista conviven en esta troupe asamblearia.
|
25/02/2010 11:28 publicada per EGOS Teatre
[
actualitzat el 25/05/2010 13:21
]
Després dels espectacles 'Ruddigore o la nissaga maleïda' i el més recent, 'En Joan sense por', l'encara jove companyia Egos Teatre ha tornat a posar l'ull a la bala —mai més ben dit, en aquest cas de 'La casa sota la sorra'— i ha inclòs en l'antologia teatral catalana un musical d'aquells de repertori que respira aire fresc, ironia dramàtica i lluminositat musical per tots els costats. La novel·la 'La casa sota la sorra', de Joaquim Carbó, publicada el ja llunyà 1966, ha viscut les peripècies i turbulències editorials de l'època sense que l'hagin aconseguit descavalcar encara avui de tenir nous lectors. La trama de 'La casa sota la sorra' té un registre clarament cinematogràfic. Però tot i que se n'havia fet una versió en còmic, el cinema no s'hi ha vist en cor, malgrat probablement algun intent frustrat. I ha estat el teatre, en una meritòria iniciativa del TNC i la companyia Egos Teatre, el que n'ha extret els elements bàsics per construir un espectacle musical de primera línia i incloure-hi, segurament per aquella influència de fons que esmentava, el cinema dins el teatre. Cal advertir d'entrada que els espectadors que coneguin la novel·la s'hauran de conformar a trobar en el musical els principals personatges: en Pere Vidal, en Henry Balua, en Hans, el malvat senyor Ti..., i l'ambientació de l'aventura —més cartró-pedra que mai per circumstàncies del rodatge de ficció— que transcorre bàsicament a la sorra d'Egipte. Però no hi trobaran la recreació de cap a peus de la trama original sinó una trama renovada que es produeix a partir del rodatge que una productora cinematogràfica sense gaires recursos fa sobre el terreny i que barreja els personatges de ficció de la novel·la amb altres personatges de ficció dins la ficció que els representen. A més, per deixar clara la voluntat global de l'obra de la qual es parteix, l'adaptació hi ha inclòs el detectiu Felip Marlot, un dels personatges de Joaquim Carbó d'una altra sèrie seva. La participació del detectiu en el musical, cridat per la secretària de rodatge, obeeix al fet que serà ell qui descobreixi un cas que s'ha produït durant el procés del film de 'La casa sota la sorra' i que els espectadors del musical seguiran, aquest sí, amb plantejament, nus i desenllaç, amb constants flashbacks relacionats amb l'argument literari d'origen. Però, com en tot musical, no és tan important allò que hi passa i allò que s'hi diu sinó com es diu i com es transcriu, en lletra i música, a més de com s'il·lustren el vestuari, l'ambientació, la coreografia i la interpretació que la companyia Egos Teatre salpebra amb picades d'ullet a tòpics de les grans vedets del cinema, a les manies i les vel·leïtats d'alguns personatges que es mouen en aquest món, a escenes de cinema de terror, de gènere fantàstic, de thriller d'espies i d'aventures amb l'inevitable embolic romàntic i a la incomprensió d'un personatge com Felip Marlot, que ve de fora del musical i que en un moment donat de la investigació, tip de tanta música, acaba cridant, histèric: "¿Per què no es poden dir les coses parlant com Déu mana que sempre s'han de dir cantant?" Resulta que la intenció era fer un espectacle per a joves. Molt bé. Admetem-ho així perquè és així i amb aquesta filosofia com s'ha programat al TNC. Però que vagin posant-se al cap els responsables del xou que és un espectacle, que si bé té un registre juvenil, accepta també una mirada adolescent més madura per ser entès i que té el do de poder encandilar al mateix temps tant els més petits, ni que en principi i per si sols els costi desgranar-ne l'entrellat. Però, ¿no són aquests els ingredients de qualsevol bon espectacle teatral que pot ser vist per tothom sense fronteres d'edat? Cal remarcar que Egos Teatre està creant un planter d'intèrprets que, partint de la disposició total i del tot terreny, són capaços d'adaptar-se a les característiques de cadascun dels seus espectacles. En aquest cas, malgrat que el protagonista de la trama és en Pere Vidal, qui realment es menja l'escenari és el tripartit femení, encapçalat pel personatge de Hans que, en el rodatge ha estat canviat per una dona amb aires d'estrella de Los Angeles. Magnífica. Però no es queda enrere el paper del senyor Ti, també interpretat per una actriu, ni el de la secretària de rodatge que és un dels casos que es veu afectada per la substitució de personalitat. Al costat d'elles tres, els personatges masculins juguen més al gat i la rata i a complir ordres de les tres dames que no pas a decidir res en concret sobre la trama. Aquest recurs de barreja i confusió entre els personatges és una constant en tot el musical i, amb alguns d'ells, la trama juga molt amb la realitat i les aparences fins que arriba un moment que és difícil establir qui és qui i on és cadascú en un moment determinat. Hi ha, doncs, una airada de màgia encoberta, sense que es noti, segons en quines escenes. A més, els diàlegs desprenen ironia en moltes escenes amb referències a la llengua, al folklore o els costums d'on és Pere Vidal, un barceloní de vint-i-set anys que un bon dia va acceptar un encàrrec pagat per traslladar uns documents secrets al territori del desert i que es veu embolicat amb una organització criminal. Sí, han passat més de quaranta anys des de la creació de 'La casa sota la sorra', però tot continua sent rabiosament contemporani. Potser ara més que abans i tot. El musical no només serà un èxit d'aquesta temporada sinó que els programadors ja es poden anar preparant per tenir-lo en reserva per a una altra temporada, si les pròrrogues no són possibles. Hi ha musical per temps i per a tots els públics. I no es pot desaprofitar una producció pròpia que ha tingut l'encert de defugir de la nyonyeria del gremi i de fer una nova lectura atrevida on no hi falta una bona dosi d'humor i una desacomplexada mitificació d'un heroi català que, a més, parla en català, cosa gairebé excepcional en el temps que corren i tal com està el pati dels herois.  Foto: David Ruano |
|